Sant Just Desvern

Respostes del PSC al Pacte de Ciutat

  • Actualitzat:
  • Creat:

Aquestes són les respostes del PSC a les preguntes fetes pel grup impulsor del Pacte de Ciutat

1.-  Com creieu que serà la societat postcovid?  En quins àmbits ens afectarà més la nova realitat a curt i mitjà termini?

 

La pandèmia del Covid-19 a tot el món està comportant, i a ben segur continuarà  comportant, canvis molt significatius a la societat i també a l’economia, fins que no existeixi un tractament que garanteixi un grau de cura i recuperació efectiva suficientment alt i segur, una vacuna preventiva o un grau d’immunització de la població en general prou alt com per transformar-se en un “escut social” davant la seva transmissió. Actualment cap dels dos primers existeix  i només el 5% de la població té anticossos del COVID-19, segons les primeres dades de l’estudi epidemiològic realitzat.

En conseqüència, a curt i mitjà termini viurem dos períodes de temps diferenciats en relació a aquesta malaltia:

El primer període, en el que tot i la superació de les successives fases de desconfinament (prevista en principi pel mes de juny) encara conviurem amb el COVID-19,  sense tractament, vacuna o “escut social” que ens protegeixi del virus.  La durada previsible d’aquest període avui dia és encara una incògnita, oscil·lant entre els 6 i els 18 mesos, segons les prediccions dels diferents científics que opinen.

Això significa que durant aquest període, i amb l’objectiu de no tornar a caure en el risc de col·lapse del sistema sanitari que hem patit i reduir al màxim els riscos sobre la salut i la vida de les persones, s’hauran d’incorporar conductes i hàbits socials destinades  a evitar la transmissió del coronavirus. Conductes preventives com ara la sistemàtica desinfecció de mans, dels estris i espais públics i privats on es produeixi el contacte intrapersonal, el manteniment de la distancia física i/o l’adopció d’elements aïllants (guants i/o mascaretes)  quan els anteriors no siguin suficients, i també una relativa reducció de la mobilitat, factor que ha demostrat ser molt útil en la contenció de la pandèmia.

Aquests nous comportaments i hàbits per adaptar-nos a la nova realitat sanitària a curt i mitjà termini, ens portarà també a relacionar-nos de forma diferent dintre de la pròpia comunitat, dels centres de treball, en l’ús dels serveis públics i també de la pròpia ciutat. Però tot i que siguin els mateixos, impactaran de forma diferent segons l’activitat que es tracti.

En general el sector agrícola, que ha funcionat durant l’etapa més dura d’aquesta crisi,  no hauria de patir grans problemes llevat de la manca de mà d’obra per treballar en ell, fruit de les restriccions d’accés a l’arribada de persones immigrants.

Per la seva banda, en els dos sectors econòmics següents, indústria i construcció, l’organització i el increment de costos que es derivin d’aquestes normes tindran molt poca repercussió en la rendibilitat i productivitat dels seus béns de consum i d’inversió.

Per últim, el sector serveis, donada la multiplicitat de subsectors que agrupa, és el que pot patir d’una forma més dispar les conseqüències sobre l’activitat i  l’ocupació  de les normes a aplicar fins que s'aconsegueix vèncer la pandèmia.

Així, aquells serveis prestats a empreses i persones que tinguin possibilitat de poder-se prestar total o parcialment per vies telemàtiques (teletreball i/o atenció telemàtica o telefònica), si consoliden el que ja han desenvolupat fins ara per reduir l’afectació en el volum d’activitat i ocupació, faran que les relacions telemàtiques creixin.

Per contra, aquells serveis prestat a persones o empreses que no puguin tenir aquesta activitat no presencial compensadora o parcialment substitutiva de l’activitat, es veuran sotmesos a majors riscos. En aquest rengló d’activitat cal assenyalar com a potencialment afectades les activitats relacionades amb el comerç, restauració i l'hostaleria, l’educació, el transport de viatger (privat i públic), els relacionats amb l’espectacle, l’oci i l’esbarjo, així com els serveis personals, per les dificultats de mantenir la distància mínima interpersonal durant la seva activitat o evitar-ne les grans aglomeracions.

A més de les seves repercussions específiques tots els sectors estaran a expenses de les perspectives de l’evolució del creixement de l’economia a partir d’ara,  perquè la important pèrdua de producció i comercialització de béns i serveis derivada de la hibernació que ha produït el procés de confinament, ja s’ha produït i estem veien els seus efectes: pèrdua dels ingressos de les persones amb el consegüent  creixement de les demandes per atendre necessitats bàsiques (alimentació, llum, gas, aigua o lloguers).

En aquest sentit, les polítiques laborals per suspendre els contractes en lloc d’acomiadar als treballadors, les polítiques econòmiques orientades a aconseguir  l’obtenció de liquiditat per finançar la transició, els estímuls al consum en base al manteniment de rendes i el sosteniment de la inversió pública i privada, seran fonamentals per obtenir una ràpida recuperació de l’ocupació, el consum i la inversió i amb elles el pols econòmic global i evitar-ne el tancament d’empreses.

Viurem, doncs, un període excepcional què requerirà mesures excepcionals, urgents i d’un alt compromís dels agents de la comunitat de Sant Just Desvern i de les administracions públiques, per tal de donar resposta a les conseqüències socials i econòmiques que ja estem vivint i minimitzar-ne aquelles que es poden produir durant aquesta fase de convivència amb el coronavirus.

El segon període, aquell que ja es podrà definir pròpiament com post COVID-19, en el que la societat haurem superat sanitàriament aquesta pandèmia, no suposarà al retorn a la situació anterior sinó que creiem que donarà pas a unes fortes transformacions.

Algunes d’aquestes transformacions per si soles poden tenir uns efectes no desitjats i contradictoris amb  les polítiques públiques que es veníem desenvolupant i sobre les que existeix un ampli consens social per a la seva aplicació. Estem parlant d’un retorn en massa de l'ús del  vehicle privat en detriment del col·lectiu, d’un aïllament de les persones, especialment de la  gent gran, respecte la resta de la societat o un d’allunyament de la població respecte els espais de convivència o cohesió social com poden ser els parcs, els equipaments públics i, sobretot, les escoles.

Per a evitar aquests canvis, que en cap cas desitgem, hem de ser capaços d’establir unes condicions que permetin no fer passos endarrere respecte avenços aconseguits durant els darrers anys que considerem positius tant social com mediambientalment parlant.

En tot cas, també és previsible  que la societat post COVID-19 integri i assumeixi una part important de les transformacions generades per l’aprenentatge individual i col·lectiu que s’ha produït durant la vivència de la crisi sanitària, En el sentit:

 

-       Que la fragilitat davant els risc de perdre la vida o emmalaltir greument  continua essent inherent a la condició humana, el que qüestiona la percepció de supremacia absoluta dels individus davant d’ella, això farà que adoptem, dintre de la conducta habitual, normes de prevenció per reduir els riscos.

-       Que l’escut per fer-li front a aquestes adversitats és i ha estat la pràctica de la responsabilitat individual i l’esforç conjunt de la comunitat. La comunitat i no les individualitats aïllades són les que han permès recuperar els sistema sanitari que ha salvat tantes vides i la que aportarà els tractaments i vacunes per vèncer al coronavirus, mitjançant la inversió en I+D.

-       Que cal potenciar aquells valors positius que la crisi ha posat de manifest, com ara la solidaritat i la col·laboració mútua entre els membres de la comunitat, perquè és l’exercici d’aquests valors individuals i col·lectius el que han fet que les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi sanitària i les que es necessiten per reconduir-la, evitaran que es produeixi una sortida amb més desigualtats i retrocessos en la cohesió social.

-       Que els serveis públics que garanteixen els nostres drets bàsics com la vida, la salut, l’educació, la seguretat, ha sofert un procés d’aprimament per raons ideològiques que ha dificultat tenir un sistema sanitari més ben dimensionat o uns serveis socials amb prou musculatura per front als problemes econòmics que estan patint persones, famílies i empreses. I caldrà revertir aquesta situació.

-       Que l’activitat humana no ha de guiar-se exclusivament per la maximització dels beneficis econòmics, sinó que cal que el benestar social, la justícia social i la salut de les persones, així com la sostenibilitat del planeta, constitueixin l’orientació fonamental del funcionament de la mateixa. En aquest sentit cal apostar por un municipi saludable i sostenible.

 

2.- Quines mesures creus que ha de prendre Sant Just per adaptar-se a aquesta nova realitat? Què hem de tenir en compte, fomentar, incidir en promocionar per avançar com a comunitat en aquesta nova etapa social i econòmica?

 

Sant Just, com a comunitat de persones, ha de ser capaç de configurar mitjançant un Pacte de Ciutat una gran aliança entre tots els seus membres, amb l’objectiu de aconseguir posar en marxa les mesures que en el curt i mitjà termini ens permetin transitar i superar les conseqüències que estem entomant a conseqüència del COVID-19, però que també estiguin pensades i vagin en la direcció de la comunitat que volem tenir per el període que s’obrirà després. Per això, aquest Pacte de Ciutat ha de tenir principalment una dimensió ciutadana i social i no ser només un pacte polític entre les forces que configuren el Consistori.

El primer objectiu que li demanem al Pacte de Ciutat, és l’atenció de les persones més vulnerables que està generant aquesta crisi econòmic i social. Augmentant els recursos i l’atenció de les administracions i dels diferents sectors socials i econòmics de Sant Just Desvern sobre aquestes persones, per evitar que creixi la desigualtat i es ressenti la cohesió social.

El segon objectiu, l’impuls de l’economia local i el foment de l’ocupació digne i de qualitat, amb especial atenció amb més activitat econòmica, la creació de nous llocs de treball i reduint l’atur existent.

I el tercer objectiu adaptar la ciutat i els serveis públics a la nova realitat post-covid, posant especial èmfasi en aquelles mesures que facilitin la conciliació laboral i evitin la sobreexposició dels nostres avis, el col·lectiu més vulnerable des d’un punt de vista de salut pública.

Les accions de generació de riquesa, el foment del treball, la nova mobilitat i la nova relació de la comunitat, han d’estar sota criteris de sostenibilitat, redistribució de riquesa, dignitat de la persona i el fomen